La progressiva desaparició d'espècies ha originat un moviment cada vegada més important per la seva conservació, sigui de les espècies individuals o dels ecosistemes on viuen. El nombre d'àrees protegides a la Terra ha augmentat de forma espectacular des dels anys seixantes, quan no arribaven al miler, fins a l'actualitat, quan el seu nombre s'ha multiplicat gairebé per deu. En la seva major part són reserves petites, però també hi ha àrees molt extenses, com algunes sabanes africanes. Des de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992, el seu nombre i l'interès pel tema encara ha crescut més.
Les categories de protecció d'aquestes reserves són molt diverses. Per exemple, a Espanya, entre les figures de protecció a nivell estatal, les regionals i les locals, n'hi ha fins a vint-i-un tipus diferents. La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) recomana cinc categories de protecció.
I. Reserva científica
Activitat prevista:No s'hi pot fer res, només recerca
% mundial: 9%
II. Parcs nacionals
Restriccions a totes les activitats, i molt especialment, a les extractives.
Turisme permès amb condicions
60 %
III. Reserva o parc natural
Per a la conservació d'un hàbitat o d'una espècie concreta.
Es permeten les activitats humanes tradicionals i el turisme
25 %
IV. Monuments naturals
Aspectes molt específics del paisatge, en molts casos geològics
1 %
V. Paisatge protegit
Aspectes estètics. Restriccions menors
5 %
RESERVA DE LA BIOSFERA
Ja en els anys seixantes, la pròpia UNESCO es va mostrar molt preocupada per la desaparició de moltes àrees poc transformades per l'home, especialment a països del tercer món, i va crear una figura específica, les reserves de la biosfera. En elles és tant important la preservació dels seus valors ambientals com de les poblacions humanes que hi viuen, i es fa un èmfasi especial en la sostenibilitat de tot el sistema, incloses les poblacions humanes. Avui en dia hi ha més de tres centes reserves de la biosfera en setanta-cinc països que cobreixen més d'un milió i mig de quilòmetres quadrats. Dissortadament aquesta és un figura d'establiment voluntari que de vegades no porta aparellada la infrastructura necessària per garantir la seva conservació. El Montseny, Menorca o l'illa de Lanzarote, són reserves de la biosfera, el que ha suposat un motor per engegar mesures de conservació d'aquests i altres espais.
Tant Espanya com Catalunya tenen una política de protecció de la biodiversitat com correspon a la seva situació geogràfica. A Catalunya el PEIN (llei 12/1985) és l'instrument que intenta aportar mesures per a garantir la protecció de gairebé un 20% del territori, que és complementada amb la planificació dels corredors biològics que els han de connectar.
Les categories de protecció d'aquestes reserves són molt diverses. Per exemple, a Espanya, entre les figures de protecció a nivell estatal, les regionals i les locals, n'hi ha fins a vint-i-un tipus diferents. La UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) recomana cinc categories de protecció.
I. Reserva científica
Activitat prevista:No s'hi pot fer res, només recerca
% mundial: 9%
II. Parcs nacionals
Restriccions a totes les activitats, i molt especialment, a les extractives.
Turisme permès amb condicions
60 %
III. Reserva o parc natural
Per a la conservació d'un hàbitat o d'una espècie concreta.
Es permeten les activitats humanes tradicionals i el turisme
25 %
IV. Monuments naturals
Aspectes molt específics del paisatge, en molts casos geològics
1 %
V. Paisatge protegit
Aspectes estètics. Restriccions menors
5 %
RESERVA DE LA BIOSFERA
Ja en els anys seixantes, la pròpia UNESCO es va mostrar molt preocupada per la desaparició de moltes àrees poc transformades per l'home, especialment a països del tercer món, i va crear una figura específica, les reserves de la biosfera. En elles és tant important la preservació dels seus valors ambientals com de les poblacions humanes que hi viuen, i es fa un èmfasi especial en la sostenibilitat de tot el sistema, incloses les poblacions humanes. Avui en dia hi ha més de tres centes reserves de la biosfera en setanta-cinc països que cobreixen més d'un milió i mig de quilòmetres quadrats. Dissortadament aquesta és un figura d'establiment voluntari que de vegades no porta aparellada la infrastructura necessària per garantir la seva conservació. El Montseny, Menorca o l'illa de Lanzarote, són reserves de la biosfera, el que ha suposat un motor per engegar mesures de conservació d'aquests i altres espais.
Tant Espanya com Catalunya tenen una política de protecció de la biodiversitat com correspon a la seva situació geogràfica. A Catalunya el PEIN (llei 12/1985) és l'instrument que intenta aportar mesures per a garantir la protecció de gairebé un 20% del territori, que és complementada amb la planificació dels corredors biològics que els han de connectar.
ACTIVITAT:
Estic segura que després de parlar tant de biodiversitat al llarg de la setmana, us hauran agafat unes ganes boges de conèixer espais especialment protegits pel seu gran valor de biodiversitat. És per això que us proposo que trieu 5 espais naturals del món a on us agradaria viatjar per conèixer un exemple de cadascuna de les 5 categories d'espais protegits que abans us he explicat.
Quan els hagueu triat, en un document de word, hi poseu una breu explicació per a cadascun d'ells: Localització geogràfica, interès per al visitant, mesures restrictives, algunes fotos...
Potser alguna de les destinacions serà la que triareu per a les properes vacances!!!
